Pizza de reaprofitament (de pintxitos, de bull i de xistorra)

De tant en tant a casa, toca buidar la nevera... sempre queden petites restes de menjar que es poden posar en un pastís, en un arròs, en un plat de pasta, en una sopa... aquesta vegada han estat unes pizzes. 

Ja fa temps que la massa la fem a casa, si tinc temps, sóc previsora i la panificadora a mà, llavors faig la recepta de la revista Cuina que s'ha de fer d'un dia per l'altre i que segons els llepafils de la meva família, és la millor de totes (un altre dia us la poso, que ara mateix no tinc la revista a mà).

Si no, llavors la faig amb la recepta multiús per fer coca de recapte, de forner o pizza. I a vegades, quan el despiste s'apodera de la meva persona i em deixo alguns dels ingredients (sobretot el llevat), procuro tenir sempre un paquet de farina preparada per fer-ne.

Aquesta vegada ha estat l'última versió... i com passa gairebé sempre, ha estat una activitat que he fet amb els peques. Preparo la massa, la deixo llevar, l'estiro amb el corró i la poso en les safates del forn. Llavors entren en acció els nanos i decidim què posem a cadascuna.

Teniem varietat de restes neverils, cosa que ens va permetre innovar i dues van tenir molta acceptació, per al qual cosa les hem escrites i passen a ser del receptari familiar:

1.- Pizza de pintxitos (les quantitats a ull)

- pintxitos de carn de porc, que ja vénen macerats i preparats per fregir, tallats petits

- blat de moro (nosaltres en teníen mig pot)

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

2.- Pizza d'anxoves i bull

- anxoves en oli

- una punta de bull negre

- una punta de bull blanc

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

3.- Pizza de xistorra

- una xistorra tallada no gaire petita.

- daus de bacó

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

Es munten les pizzes, deu minuts al forn i a menjar. La d'anxoves i la de bull són les que més els van agradar, encara que a mi personalment, la millor és la de xistorra (per variar, no ens posem d'acord :)

Una truita amb carbassó i bull negre

Aquesta setmana tenia pendent aprofitar cinc carbassons mida gegant que m'han regalat. Una de les coses que tenia clares és fer una sopa de carbassó amb formatge, una de les menges habituals dels meus nanos a la nit i per a la resta (no podia fer 10 litros de sopa), he optat per una truita de carbassó sense patata i amb buti negra.

Ingredients:

- Dos carbassons (entre 700 i 800 grs de carbassó)

- Oli d'oliva per fregir

- Sis ous de corral (són més cars, a 2 € la mitja dotzena, però es nota molt en el gust)

- Sal 

- Bull negre (4-5 talls)

Com fer-la:

S'ha de tenir una mitja hora de temps, ja que cal fregir el carbassó molta estona fins que s'estovi i es comenci a daurar. No cal posar gaire oli, seria com estofar-lo més que fregir-lo... arriba un moment en què l'aigua ja s'ha evaporat i es comença a enganxar a la cassola (sobretot, remeneu molt sovint)... senyal que ja està llest. Ens cal llavors colar-lo per treure l'excés d'oli (que guardarem per a una altra ocasió). Ens quedarà um mig quilo de carbassó.

Barregem els sis ous amb la sal, hi afegim el carbassó i el bull negre. Jo no l'he fregit, em semblava que ja seria massa fregit tot plegat, així que directament de la nevera. El tallem a bocins ben petits i s'afegeix a la barrreja.

Com és una truita que no porta patata, costa molt que cualli, així que cal tenir paciència i donar-li vuit o deu voltes perquè després no ens surti tot de líquid.

Jo la prefereixo freda, així que l'he amagada... per si les mosques.

I aquí teniu la foto. Bon profit!