Berenar per la canalla: crêpes amb dolç de poma

Sis nens a berenar un dissabte a la tarda... i què els dono per berenar? Proposo crêpes i hi ha el quòrum suficient.

Així que dissabte al matí preparo la massa, que és molt i molt fàcil però que ha de reposar perquè el resultat sigui millor.

De receptes de crêpes n'hi ha a patades, jo  n'he probat unes quantes i em quedo amb aquesta que us poso (és un video molt pràctic)

- 250 ml de llet

- 125 grs. (la meitat) de farina fluixa

- 2 ous

- 30 grs. de mantega fosa (microones)

- 15 grs. de sucre (que no es posa si volem fer la crêpe salada)

- un polsim de sal

Tot això es passa per la batedora i a la nevera tres o més hores.

Si les feu dolces, es poden aromatitzar amb essències (de vainilla, de taronja, de llimona), segons el farcit que decidiu posar-li.

Com que les meves eren per nens i nenes de diverses edats, no li vaig afegir res.

Per les diverses receptes que he anat mirant, és important deixar reposar la massa perque les proteïnes i el midó de la farina absorbeixin el líquid i així les bombolles d'aire que hem creat al batre la massa surtin. Si voleu aprofondir en l'explicació, us deixo un enllaç.

Pel farciment vaig rescatar de la nevera una recepta d'aprofitament de pomes una mica tocades, el dolç de poma, que jo vaig fer a la panificadora. La recepta, del web Directo al Paladar. Aquest dolç m'ha durat dues setmanes sense problemes a la nevera i guardat en un bon tupper.

Les crêpes, tant dolces com salades són una manera d'aprofitar restes que tenim per casa, fruites tocades, una mica de pollastre que ha sobrat, una punta de pernil, de formatge... amb dos o tres ingredients teniu una espècie de bocata per esmorzar, per berenar, per un sopar improvisat... en fi, que jo en faig de tant en tant, és una manera també de sortir de la rutina de la cuina familiar...

Per cert, més receptes de crêpes i de farciments, en el meu Pinterest.

Us deixo una foto d'una de les crêpes que es van cruspir els meus miniconvidats!

Bon profit!

Nova recepta de croquetes d'aprofitament de carn d'olla... i de moment... la millor!

Aquest cap de setmana he aprofitat per cuinar. Últimament no he tingut temps de fer gaire res i em venia de gust gastar una parell d'hores a no pensar res i fer alguna cosa de menjar. Com a casa som molt de cullera, i en concret de sopa, gairebé cada setmana faig caldo. La carn d'olla s'aprofita sempre, bé saltejada amb all i pebre vermell, bé dins un trinxat, bé dins la sopa mateix o... fent croquetes.
No recordo ni quant de temps fa que no en feia de croquetes! I per casualitat, hi vaif afegir un ingredient nou que ha amorosit molt la massa i un petit accident que les ha fet més bones...

L'ingredient nou és un porro una mica dissecat que voltava per la nevera.
El petit accident és afegir bastant més d'oli a la massa que el que jo feia normalment.

I així, sense proposar-m'ho m'han sortit unes croquetes que han volat! I n'hi havia 34!!!!

Ingredients:

No us poso quantitats, depèn de la carn d'olla que tingueu.

1.- per la massa
- Ceba tendra tallada ben petita
- 1 o 2 porros també tallats ben fins
- Les restes de la carn d'olla (pollastre, gallina, porc, vedella, pernil,  botifarra negra... l'única cosa que no hi poso és la cansalada, no sobra mai :) Tot ben esmicolat
- daus ben petits de pernil del bo, poseu-hi bastant, és el que dóna més gust a la croqueta
- farina normal
- sal, pebre, nou moscada i si us agraden les espècies també hi poso a vegades comí i farigola
- llet

2.- per arrebossar:
- farina blanca normal
- farina de galeta
- 3-4 ous batuts

En una paella, hi aboquem una quantitat ben generosa d'oli d'oliva i hi fregim lentament la ceba i el porro. Quan ja estiguin ben tous i fregits, que quasi es comencen a torrar, hi afegim la carn esmicolada i el pernil. No cal esperar molt, la carn ja és cuita i el pernil es fregeix de seguida.
Hi afegim sal (no gaire que portava una bona quantitat de pernil), i la resta d'espècies al gust.
Aquesta vegada, quan ja va estar tot llest, em vaig despistar i no vaig colar l'oli. Ho vaig abocar tot en una olla petita que tinc i poc a poc hi vaig anar afegint la farina, que es fregís i perdés el gust. Com que hi havia bastant més oli del normal, es va fregir molt bé i va lligar verdures i carn en una pasta daurada.

Quan ja no hi queda gens de líquid, afegim poc a poc la llet i anem lligant remenant ben fort i sense parar. Aquesta vegada vaig haver de menester ben bé un litro de llet.
Quan la massa està lligada i es fa una bola que es desenganxa de l'olla i sembla que té vida pròpia, ja està acabat. (potser cinc minuts, no més)

Un dels meus fills es volia menjar la massa tal cual, i després de fer cadena i passar per farina blanca, ou, farina de galeta i fregir 34 croquetes (molt d'oli a la paella i que sigui ben calent!) s'hi va llençar com un lleó... en van sobrar unes quantes després de dinar que, misteriosament van anar desapareixent al llarg de la tarda...

I com l'opinió és unànime, tenim nova recepta de croquetes d'aprofitament de la carn d'olla a casa.

Salut!

20 maneres d'aprofitar el pa sec

Segur que n'hi ha més de 20 però amb aquestes segur no tirareu pa dur mai més!

Algunes ja han estat publicades aquí així que les poso les primeres

1.- Púding de pa amb: els púdings, dolços, amb fruites o salats són tota una manera de fer un gran postre a partir de pa dur, encara que sigui un totxo. Jo els acostumo a fer dolços, i me'ls emporto a la feina, a on no duren gaire. I amb una mica de decoració per sobre, quedes com una senyora!

2.- Les "torrijas"... ah... boníssimes, sempre recordo les de la meva àvia... 

Les de tota la vida, amb llet i canyella, o d'altres versions, com les que he trobat en aquest web, amb xocolata, amb anís, amb vi, amb crema o en aquest altre, a on hi ha interessants variacions per fer-les amb flam, de "tortell de reis" (afegint-hi pela de taronja i agua de flor de tarongina), amb arròs amb llet o amb llet de coco i essència de vainilla... 

3.- La versió anglosaxona de les torrijas, les french toast o torrades franceses, similars però diferents en l'elaboració (porten canyella) i en el gust i tot un fenòmen a pinterest (si en busqueu, us sortiran milers de varietats). Us deixo la versió clàssica del web Directo al paladar

4.- La versió francesa, le pain perdu... semblant semblant però no idèntic! (sense canyella)

5.- Fer una torta de pan, un pastís semblant al púding d'origen veneçolà però més fi i amb formatge... l'haurem de provar

6.- Sopa de ceba... ara a l'hivern, amb moooolt de formatge gratinat per sobre,,, no hi ha una sopa millor! (us deixo un enllaç a un post del passat setembre)

7.- Sopa d'all... no m'agrada tant però no està malament... també té multitud de variacions, us en deixo una que té pinta de ser plat únic i contundent! (ara bé, si no porta ou, no és sopa d'all!), i aquesta a més porta bolets.

8.- Sopa italiana de tomàquet i pa

9.- Alguna de les receptes d'en Xavier Barriga en el seu llibre "Recetas caseras con pan de ayer". Aqui li podeu donar una ullada... per exemple, les croquetes de pa... un entrant addictiu!

10.- Knödels alemanys, una espècie de mandonguilles de pa.

11.- Una variació d'aquests knödels que faig jo és fer-les més petites, que càpiguen a una cullera de sopa i afegir-les al caldo amb la pasta de sopa, es fan al mateix temps que la pasta i queden molt bones.

12.- Flams salats de pa sec del blog Dit i fet... quina bona pinta que fan!

13.- Gratinat de pa dur a la ceba. Fàcil i ràpid

14.- Pa de peix, fet amb pa dur i restes de peix, o peix congelat... aquest l'hauré de provar (en realitat és més un pastís salat)

15.- Base de pizza de pa dur.... sisisis base de pizza!

16.- Pa de Tunísia, una recepta dolça algeriana (malgrat el seu nom), amb pa sec mòlt.

17.- Afegir-ne a la barreja de fer flam. Queda unes postres entre púding i pa

18.- Unes "migas" per descomptat, amb bacó i xoriço, i que, encara que no ho sembli, són d'origen musulmà

19.- Per descomptat, fer-ne pa ratllat o farina de galeta, com li volgueu dir, per a arrebossar o per escampar sobre una coliflor bullida per gratinar-la al forn.

20.- O fregir-lo en oli per tenir uns bons crostons 

imatge de ca.wikipedia.org/wiki/Crostó

Impossible no trobar-li una utilitat!

cuina de reciclatge - espinacs. mongetes blanques, bacó i un toc oriental

Després de menjar per dotze en cada àpat, anem tornant a la vida normal. I coses que s'han anat quedant a la nevera esperen una nova oportunitat abans no caduquin.
Avui ha tocat el torn a uns espinacs i una mica de mongetes blanques. Per fer-ho més maco a la vista i al gust, he sofregit primer all picat i uns daus de bacó del caldo de Nadal... i he afegit els espinacs i les mongetes blanques... la curiositat és que al final de tot, he afegit un bon raig de salsa teriyaki. Pels qui no la coneixeu és una salsa feta de mirin (vi d'arròs), sucre, sake i salsa de soja (si la voleu fer casolana, us deixo un enllaç). 
Li dóna un toc diferent, i així vaig acostumant als meus nens a d'altres sabors. 

Bon profit!

Una recepta d'aprofitament: lasanya!!!!

Aquesta és una altra recepta que tenim per casa per fer quan anem trobant restes per la nevera i de manera sorprenent, hi ha els dos ingredients bàsics per fer lasanya (carn i salsa de tomàquet), encara que alguna vegada una hamburguesa solitària també ha estat el punt d'inspiració per fer-ne.

També és un plat que no costa gens de fer, és barat, i es pot fer amb els nens. I més ara, que si ja es compren les làmines de la pasta que no s'han de bullir (un invent fantàstic), en mitja hora tens un àpat complet. I és un plat únic, així que només cal pensar en les postres.

Aquest cop, lasanya clàssica. De carn picada (una hamburguesa, dos salsitxes i un tros de butifarra de bolets), feta miques només amb les mans, sofregit amb dos alls picats, salpebrat i barrejat amb mig pot de salsa de tomàquet que també voltava per la nevera.

Els nens han anat posant les capes de la lasanya: una de plaques de pasta, una de carn picada amb la salsa de tomàquet. Ens ha donat per tres pisos i mentre ells ho feien, jo he fet la beixamel amb mantega de la bona de la granja de davant de casa, farina i llet. Fer la beixamel no té secret, paciència, ganes i sofregir bé la farina perquè no en trobem el gust després.

Hem cobert la beixamel amb mig paquet que teníem de formatge ratllat (ens havia sobrat de fer pizza) i al forn mitja hora.

La veritat és que ha quedat boníssima, i com la plata era gran, ens l'hem menjada en dues vegades.

Bon profit!

Sopa de ceba per a un estiu fred i per aprofitar el pa dur

Aquest estiu hem estat ben amunt de la muntanya passant fred! I quan fa fred, això de les amanides com a sopar no ve tant de gust, així que davant mig pagés una mica dur i l'expectativa de criar fongs als peus després de remullar-me cada tarda, vaig pensar que una sopeta no estaria malament. I quina millor sopa per aprofitar el pa dur que la sopa de ceba?

És una sopa ben senzilla de fer, però demana el seu temps, sobretot, si com a mi, la ceba m'agrada ben torrada, ja que després li dóna un to marronós al caldo que li va perfecte.

Ingredients:

• 1 ceba mida familiar (la veritat, qualsevol serveix, jo no veig diferències entre si és una ceba de Figueres o no)
• 1 llesca per persona de pa de pagès (de mig quilo)
• sal, oli d'oliva
• formatge ratllat

Elaboració

1. Tallem la ceba a rodanxes fines i en una cassola amb el foc baix, l'anem rostint, ben bé mitja hora. Per a què no se'ns cremi, de tant en tant hi aboquem mig vas d'aigua. Això accelera el procés, ja que mig bull mig es fregeix i així no es triga tant.
2. Quan ja estigui ben rossa, tirant a marró, hi aboquem aigua bullint o millor encara, caldo. Jo en faig dels retalls de de les verdures (mireu el post) i ho congelo en tàpers per a afegir a les sopes i els guisats. En aquest cas però, no estava a casa i hi vaig afegir aigua bullint.
3. Hi afegim les llesques de pa, sense l'escorça. I baixem el foc. I ho deixem una hora que es faci bé, afegim sal i quan ja ha passat aquesta hora de cocció, el formatge ratllat per sobre i el deixem que es desfaci

Si tens temps, també queda molt bé gratinar el formatge, però vaja, que sense també està boníssima!

Aqui en teniu la foto abans d'afegir el formatge. Després ja no hi vaig ser a temps... és el què té la muntanya, que dóna molta gana :)

Bon profit!