Empanada de ceba i algunes coses més reciclades de la nevera

Aqui va una altra recepta que serveix per reciclar restes que ens van quedant per la nevera... és de l'estil de la pizza, que hi pots posar de tot mentre mantinguis la base, que en aquest cas és la ceba. Fins i tot pot ser només de ceba, que també quedarà bona.

 

Ingredients:

Dos rotlles de pasta brisa (per a més inri, jo en tenia un de rodó i un de quadrat a la nevera, així que va tocar fer tetris per poder-la tancar)

Dues cebes enormes

1 ou dur

tonyina, 1 o dues llaunes, al gust

Una mica de tomàquet fregit

Sal, pebre

Oli d'oliva

1 ou batut per pintar la massa

2 gots de cervesa :)

 

Elaboració:

 

Caramelitzar la ceba. Com que és una bona quantitat, jo utilitzo el robot de cuina. I faig servir un truc que fa molts i molts anys el meu marit va veure per la tele. Es tracta de posar-la a fregir amb un bon raig d'oli d'oliva i quan comença a ser transparent, afegir un vas de cervesa. Deixar que s'evapori tota, i uns cinc minuts després tornar a afegir un altre vas de cervesa. I deixar una estona més fins que està del color del caramel

 

 

Hi afegim una o dues llaunes de tonyina (jo només en tenia una) i quatre o cinc cullerades de salsa de tomàquet.

 

 

            

Barregem bé, hi afegim un ou dur tallat a daus. Us ensenyo l'enginy que tinc per poder-lo fer al microones... t'estalvies feina i temps!

I ja tenim el farciment llest... Ara cal deixar-lo refredar una mica abans d'abocar-ho a sobre d'una de les làmines de pasta brisa

 

 

 

I tapem amb l'altra làmina. En aquesta foto no es veu molt, però la part de dalt són dos trossos, ja que si no, no quadrava una làmina rodona i una altra quadrada... he descobert que no hi ha cap problema perquè l'ou batut fa d'adhesiu i no es desenganxa mentre es cou al forn. És important tancar-la bé i també pintar-la amb ou batut, ja que si no, no enrosseix i francament, encara que el gust és el mateix, no entra gens per la vista. Un altra cosa que cal fer són uns forats perquè pugui sortir-ne el vapor

 

 

I ja ho tenim a punt per enfornar a 180º una mitja hora (com sempre, depèn del forn, de la mida, del temps... cal anar controlant)

 

 

Ens l'hem menjada calenta i freda i de les dues maneres  està molt bona.

Una variant que haig de provar és fer-la només de ceba i trossets d'ametlla torrada... per la propera!

empanada de tonyina amb pasta de full

Avui és la primera vegada que he preparat empanada, sempre he pensat que ha de ser una recepta de les que porta molt temps fer, difícil i que només surt bé si la fa una iaia que porta 50 anys cuinant... doncs bé, aprofitant

1.- que tenia pasta de full a la nevera

2.- un stock més que considerable de llaunes de tonyina

3.- que havia de passar pel súper i llavors podia comprar el què faltava

... m'he animat i voltant per internet he anat llegint diverses receptes, al final he agafat una mica d'aquí una mica d'allà i una mica de collita pròpia i m'he posat als fogons.

Recordo les empanades que vaig fer en un forn de llenya a a un poble de Galícia amb unes tietes-àvies que tenien una pazo... tot el poble feia la seva i aportava la llenya per encendre el foc. Llavors portàven cadascuna (totes dones, és clar!) la seva empanada, i es podia sentir l'olor a dos-cents metres enllà... si l'olor era bona, el gust era millor i després, de tornada a Barcelona, he anat buscant aquell gust però no l'he trobat. Clar que fa més de vint anys d'allò i potser ho tinc una mica idealitzat.

La d'avui és molt més senzilla, però el resultat és molt bo, i sobretot,  sobretot, com gairebé totes les coses que poso en aquest bloc, és fàcil i ràpida de fer.

Ingredients:

• dos paquets de pasta de full de la marca que vulgueu
• dues cebes tendres
• un parell de cullerades de salsa de tomàquet
• 4 llaunes de tonyina de les petites (amb l'oli escorregut)
• dos ous durs
• mig pot de pebrots escalivats
• un ou batut per pintar l'empanada
• sal i pebre

Preparació:

Tallem la ceba ben prima i la fem a foc molt suau, ha de quedar molt ben feta. Un truc que faig servir jo per què no se'm cremi és afegir una cullerada d'aigua tres o quatre vegades, fa que mig es cogui mig es fregeixi (quan l'aigua s'evapora) i això fa que no es cremi.

Bullim els ous

Escorrem l'oli de fregir la ceba i l'afegim a un bol a on haurem posat la tonyina, els ous durs a daus, la tonyina esmicolada i els pebrots tallats petits. Ho lliguem tot amb la salsa de tomàquet, no massa, només que uneixi tots els ingredients.

Barregem bé amb una cullera

Encenem el forn al màxim

A la placa del forn hi posem una de les pastes de full, sense treure-la del paper sufuritzat. Fem petits forats amb un escuradents.

Afegim al centre tot el farcit i l'escampem, deixant una vora gruixuda, ja que l'haurem de tancar.

Amb compte,  tapem amb l'altra part de la pasta de full, la tanquem i la pintem amb l'ou batut. Fem també uns forradets amb l'escuradents.

Nosaltres l'hem decorada amb una lletra

Ara, l'enfornem uns vint minuts a 200 ºC, sempre més o menys, ja se sap que s'ha d'anar mirant, quan la part de dalt estigui rossa, ja ho podem apagar

 Si podeu esperar, millor freda...