Calendari d'Advent 2013

Per variar, el temps se'm tira a sobre i no hi ha manera de fer les coses a temps.

Fa un parell d'anys vam començar a fer el calendari d'Advent a casa, i clar, com que cada dia hi ha una petita sorpresa, els meus fills me'l reclamen.

Aquest any, el volia fer més econòmic que mai, i amb materials reciclats. Vaig veure molts models que s'ajustaven a les meves pretensions per internet,,, però al final va guanyar aquest, fet amb tubs de paper de wc. i només calia imprimir, retallar i enganxar els cossos dels pares noels. 

N'hi ha molts de molt macos per la xarxa, però no tants a on hi càpiguen regalets per a dos nens. I en aquest hi puc posar dues piruletes o un paper amb l'activitat sorpresa del dia.

He enganxat fil de color verd amb dues xinxetes al marc d'una porta (a on no hi ha porta), i els pares noëls estan penjats amb unes pinces que vaig trobar baratíssimes a una tenda de tot a un euro i que també representen al Pare Noël.

I com que pel dia 1 no arribo, he decidit que el començarem el dia 6 (no sense unes quantes ganyotes i perquès de la clientela)... en fi, que si no teniu temps, ni masses diners i voleu una cosa original i a on hi càpiguen regalets per a dos, aquest és el vostre calendari d'advent!

Menys d'un mes per Nadal!

30 manualitats amb tubs de cartró, versió 2013

El primer post que vaig publicar sobre això, l'any passat, és el més popular del blog. Reconec que em vaig passar hores i hores seleccionant les manualitats d'internet. Com que ja ha passat un any, en tinc un altre recull, així que al final en seran 65 de diferents! Segur que trobeu la vostra!

1.- Corones per a princeses. Es poden pintar, enganxar gomets, o fer servir washi tape, com en aquest cas

2.- Un altre model de corones...

3.- Una zebra... 

4.- Uns braçalets de super heroi! Fàcils, perfectes per estimular la creativitat

5.- Decorar un rotlle de paper higiènic per desar-hi els kilometres de cables que tenim a casa... molt bona idea!

6.- Un robot, a on aprofites, a més dels tubs, taps d'ampolles i capses de cartró

7.- Unes casetes... m'encanten com han quedat... poden ser les cases del nostre "pseudobetlem" d'aquest any (un altre dia us explico per què pseudo). I de pas, us recomano el web de Krokotak... és fantàstic!

8.- Un arbre de Nadal... ja cal començar a pensar-hi, queda un mes!

10.- Una garlanda... en sóc fan, en vaig fent i les poso per casa, així fem festa sempre! (la de dalt de tot és la que està feta amb els tubs de cartró)

11.- Uns arbres de decoració que poden acompanyar les casetes de més amunt

12.- Una altra garlanda... especial per Nadal

13.- Podem aprofitar-los per fer una magnífica obra d'art!

14.- I en el lloc de només cercles... podem donar-los formes!

15.- Una altra manera d'aprofitar-los... com a planter del nostre hort urbà

16.- Un calendari d'advent fantàstic! I a més, hi caben els caramels!

17.- Unes mòmies per halloween

18.- Una flor, també del web de Krokotak

19.- Tres animals moníssims: un elefant, una girafa i un lleó

20.- Heu vist la peli? (hauríeu de sentir riure els meus nens!!)... un Minion

21.- Un rat-penat!

22.- No pot haver-hi un post de reciclatge de tubs de paper higiènic sense un exemple d'embolcalls de petits regals

23.- I una mini cartera?

24.- Un avió

25.-  Fabricar un organitzador de petites coses. Aquest, decorat amb enganxines (fàcilment adaptable als nens... quin nen no té enganxines a casa?)

26.- Fabricar els nostres gegants: imprimir les imatges i enganxar-les al tub.

27.- Com a contenidor per fabricar guixos de colors gegants

28.- Uns acròbates, per penjar arreu de la casa (tubs de cartró i escura-pipes)

29.- Un joc senzill per un dia de pluja, per l'estiu... a encertar el color!

30.- i per acabar... si guardeu els rotlles d'un parell o tres d'anys podeu fer un castell com aquest (n'han fet servir 256!!!)

Que us divertiu!

Im-pressionant!! Un blog de joguines fetes a casa

Curios Kangaroos és un blog d'aquells que em deixa sense paraules. És de l'Aleksandra Mikan, i ens mostra com fer joguines amb les coses que tenim per casa. L'últim post és del 2011 (i és una pena), fa temps que no publica res i tampoc té molts posts però tots els que hi ha valen la pena. Si teniu una mica de temps, feu-hi un cop d'ull!

Us deixo enllaços a unes quantes propostes

Un vaixell de càrrega fet amb una bossa de plàstic

Una baldufa amb retalls de revistes

Monstres que ballen amb els envoltoris dels ous Kinder

I el què segur farem en breu, un coet de paper propulsat amb una palleta

Imaginació al poder!

Com donar una segona oportunitat a una cadira trencada

A casa tenim de tot guardat, entre d'altres coses, unes cadires cordades amb ràfia trencades, que fa mil anys que esperen la seva oportunitat. 

Ahir va ser el dia. Una veïna, molt manetes, les va veure, atrotinades i va comentar que les podia arreglar amb... corbates! Unes corbates de l'any de la picó que guardava per a utilitzar-les precisament en arreglar una cadira... ho havia vist en un web argentí feia temps... així que amb la nostra cadira foradada i les seves corbates "vintage", en deu minuts, hem donat una segona oportunitat a la cadira

Realment ha estat un treball molt senzill i ràpid. Només ha calgut treure tota la ràfia i lligar les corbates trenant-les... us en deixo unes fotos perquè en veieu el procés

Primer, les tires d'un costat, fent-ne un nus a un dels extrems. Després les de l'altre costat, anant-les trenant i estirant perquè quedin tibades.

Després, algú amb força que tibi ben bé de les corbates trenades i li faci un parell de nusos.

Com veieu, hem deixat penjant els extrems de la corbata, li fan un faldó que no queda gens malament. I és resistent, ja que els nens l'han provada i aguanta!

Bon estiu!

10 manualitats d'estiu reutilitzant ampolles de plàstic.

Estic fent ja la recopilació estiuenca de jocs per als meus fills.  Aquest any, la meva cerca són jocs que es puguin fer ells mateixos, que no triguin gaire a fer-los i si pot ser, a partir d'objectes reciclats.

Aquí us en deixo uns que compleixen aquestes tres condicions i a més, son fets aprofitant una ampolla de plàstic. Alguns no són per nens/es gaire petits, ja que un és un tirador que s'ha d'anar amb compte, es podrien fer mal. (jo sóc de les que pensa que cal ensenyar a fer servir les coses abans que prohibir-les totes, això si, pensant en l'edat dels enanos).

1.- Un tirador (tirachinas)

2.- Un aparell de fer bombolles de serp.  Els he vist en molts blogs, i el que em cal experimentar primer és la barreja de sabó que faci mooooltes bombolles.. n'he trobat unes quantes i al final em quedo amb aquesta:

• 12 mides d'aigua destil·lada
• 5 mides de sabó rentavaixelles (no m'agrada posar marques però no fan el mateix efecte tots. El de Fairy va molt bé)
• 1/2 mida de glicerina

3.- Una dutxa, feta amb una ampolla amb forats que collem a la mànega i pengem d'una branca. 

4.- Mòvil d'aranyes!

5.- Un cistell amb corda, a partir del cul d'una ampolla de plàstic

6.- Unes polseres de tela, amb la base feta a partir d'una ampolla de plàstic

7.- Una ampolla de lava (80's forever!)

8.- Una garlanda de flors amb llum per les nits d'estiu

9.- Un hivernacle per anar veient com creixen les plantes

10.- I, per acabar, a l'estiu no pot faltar un joc de bitlles!

Bon estiu!

Cuina de picnic... pastís de carn

Un mes sense escriure res! Ara que ja torno a tenir temps lliure, tinc un munt de receptes que he anat provant, i també activitats amb els nens que hem anat fent i que espero que a poc a poc, aniré penjant. Em sembla que a partir d'ara les meves cibervisites seran més esporàdiques, però no desapareixeré del tot!


Fa poc hem anat de pícnic i, com sempre que anem amb amics, ens repartim els plats, així només n'has de fer un per deu o dotze persones i no et passes el dia d'abans cuinant com una desesperada.

Jo vaig proposar fer un pastís de carn, per variar, ja que normalment sempre porto tall rodó fred... de fet, era un experiment, ja que no l'havia fet mai i el resultat ha estat tan bo, que segur que repetirem.

Pensava que em portaria molta estona, però la preparació són cinc minuts mal comptats, més el temps del forn.... tot això fa que per a mi, entri dins de la categoria de receptes fantàstiques!

La recepta original la vaig treure del bloc Bojos per la cuina, i, com passa gairebé sempre, posant-hi alguna cosa de menys, alguna de més....

Ingredients

• mig quilo de carn picada de porc i vedella
• mig quilo de pit de gall dindi filetejat prim
• 400 grs. de cansalada viada tallada ben fina
• un polsim de comí
• sal i pebre
• 3 ous

Elaboració:

1. Folrem un  motlle antiadherent (el meu era de plum cake), amb les tires de cansalada, deixant que sobresurti suficient per poder embolicar del tot el pastís.
2. En un bol, barregem la carn de porc i la de vedella. Afegim, els 3 ous (no cal batre'ls abans), sal, pebre i un polsim de comí (al gust).
3. Afegim la barreja al motlle, afegim el pit de gall dindi filetejat a sobre i tapem amb les tires de cansalada que ens sobresortien.
4. Tapem el mottlo amb paper d'alumini o paper per enfornar
5. Coem al forn (que ja estarà calent) una hora més o menys a 180º
6. Una hora més tard, desenmotllem i el deixem sobre una reixa, això farà que deixi anar bastant de greix. Un cop ha deixat anar tot el suc, el deixem refredar al marbre i després a la nevera fins a l'endemà.
7. Abans de tallar-lo, el gratineu-lo al forn deu minuts, així la cansalada quedarà cruixent i torrada.

El gust d'aquest pastís salat fred és boníssim, i la part de carn picada s'assembla una mica al foie-gras. Es guarda perfectament una setmana a la nevera i serveix per sopar amb una torrada, pels bocates de l'esmorzar, per quan arribes a casa i no tens temps de fer el menjar,,,, vaja,,, una recepta 10!

Bon profit!

Com aprofitar 100% les verdures

Aquesta és l'entrada nr 101 del meu bloc! Poc m'ho pensava que arribaria aqui. En aquests dos anys he anat aprenent, he gastat moltes hores voltant per internet, he conegut gent, he fet milers de fotos i tinc un hobbie nou, el blogging. 

De moment és això, una distracció,, però que dóna moltes satisfaccions, com quan algú et deixa un comentari amable al blog. En el primer any, ningú no en va deixar cap, però un dia me'n van deixar un i una mica més i em desmaio de l'emoció. Després va venir la invitació a formar part del portal de receptes www.lestevesreceptes.cat (que em va sorprendre moltíssim) i d'allà vaig anar a parar a un grup de facebook que està cada cop més animat... i fins i tot m'han donat dos ciberpremis!...En fi, que de moment, el balanç és molt positiu...

Aprofito aquesta entrada 101 per fer un consell que segur que molts de vosaltres feu, però que és d'aquelles coses que s'han d'anar recordant perquè de tant senzilla com és a vegades ni me n'enrecordo de fer-ho.

Si cuineu habitualment a casa, i compreu verdures fresques, pot ser que no les aprofiteu totes. No cal llençar res! Per exemple:

- peles de patates, de carbassons

- peles i caps de les pastanagues, de naps, de xirivies

- les parts més verdes dels porros o de les cebes tendres

- les primeres capes de les cebes (les marrons no)

- els caps i les puntes de pebrots

- els cors dels tomàquets

- alguna fulla de col que no era prou maca

- fulles d'api molt dures

- peus de bolet que no fem servir

Tot això, rentat, a una bossa i al congelador. Quan jo tinc un mig quilo, ho poso a bulllir. Només hi haig d'afegir sal. I en surt un caldo de verdures que puc aprofitar per a un guisat, per a una sopa lleugera, per afegir a una crema de verdures, per afegir-hi uns fideus udon amb una mica d'algues... Es conserva tres o quatre dies a la nevera i per descomptat, es pot congelar sense problemes.

Això ho feia ma mare quan erem petits. I hi afegia potes de pollastre que primer cremava al foc per treure'n la pell... m'encantava escurar aquelles potes. Feia caldo i sopa per cinc a un cost baixíssim. És una mestra del reciclatge culinari i a més, cuina que fa goig... ara que ja sóc gran, puc reconéixer com n'és d'artista!

En fi, un petit consell que en aquests temps que corren sempre va bé recordar.

Bon cap de setmana!

Empanada de ceba i algunes coses més reciclades de la nevera

Aqui va una altra recepta que serveix per reciclar restes que ens van quedant per la nevera... és de l'estil de la pizza, que hi pots posar de tot mentre mantinguis la base, que en aquest cas és la ceba. Fins i tot pot ser només de ceba, que també quedarà bona.

 

Ingredients:

Dos rotlles de pasta brisa (per a més inri, jo en tenia un de rodó i un de quadrat a la nevera, així que va tocar fer tetris per poder-la tancar)

Dues cebes enormes

1 ou dur

tonyina, 1 o dues llaunes, al gust

Una mica de tomàquet fregit

Sal, pebre

Oli d'oliva

1 ou batut per pintar la massa

2 gots de cervesa :)

 

Elaboració:

 

Caramelitzar la ceba. Com que és una bona quantitat, jo utilitzo el robot de cuina. I faig servir un truc que fa molts i molts anys el meu marit va veure per la tele. Es tracta de posar-la a fregir amb un bon raig d'oli d'oliva i quan comença a ser transparent, afegir un vas de cervesa. Deixar que s'evapori tota, i uns cinc minuts després tornar a afegir un altre vas de cervesa. I deixar una estona més fins que està del color del caramel

 

 

Hi afegim una o dues llaunes de tonyina (jo només en tenia una) i quatre o cinc cullerades de salsa de tomàquet.

 

 

            

Barregem bé, hi afegim un ou dur tallat a daus. Us ensenyo l'enginy que tinc per poder-lo fer al microones... t'estalvies feina i temps!

I ja tenim el farciment llest... Ara cal deixar-lo refredar una mica abans d'abocar-ho a sobre d'una de les làmines de pasta brisa

 

 

 

I tapem amb l'altra làmina. En aquesta foto no es veu molt, però la part de dalt són dos trossos, ja que si no, no quadrava una làmina rodona i una altra quadrada... he descobert que no hi ha cap problema perquè l'ou batut fa d'adhesiu i no es desenganxa mentre es cou al forn. És important tancar-la bé i també pintar-la amb ou batut, ja que si no, no enrosseix i francament, encara que el gust és el mateix, no entra gens per la vista. Un altra cosa que cal fer són uns forats perquè pugui sortir-ne el vapor

 

 

I ja ho tenim a punt per enfornar a 180º una mitja hora (com sempre, depèn del forn, de la mida, del temps... cal anar controlant)

 

 

Ens l'hem menjada calenta i freda i de les dues maneres  està molt bona.

Una variant que haig de provar és fer-la només de ceba i trossets d'ametlla torrada... per la propera!