Sopa de ceba per a un estiu fred i per aprofitar el pa dur

Aquest estiu hem estat ben amunt de la muntanya passant fred! I quan fa fred, això de les amanides com a sopar no ve tant de gust, així que davant mig pagés una mica dur i l'expectativa de criar fongs als peus després de remullar-me cada tarda, vaig pensar que una sopeta no estaria malament. I quina millor sopa per aprofitar el pa dur que la sopa de ceba?

És una sopa ben senzilla de fer, però demana el seu temps, sobretot, si com a mi, la ceba m'agrada ben torrada, ja que després li dóna un to marronós al caldo que li va perfecte.

Ingredients:

• 1 ceba mida familiar (la veritat, qualsevol serveix, jo no veig diferències entre si és una ceba de Figueres o no)
• 1 llesca per persona de pa de pagès (de mig quilo)
• sal, oli d'oliva
• formatge ratllat

Elaboració

1. Tallem la ceba a rodanxes fines i en una cassola amb el foc baix, l'anem rostint, ben bé mitja hora. Per a què no se'ns cremi, de tant en tant hi aboquem mig vas d'aigua. Això accelera el procés, ja que mig bull mig es fregeix i així no es triga tant.
2. Quan ja estigui ben rossa, tirant a marró, hi aboquem aigua bullint o millor encara, caldo. Jo en faig dels retalls de de les verdures (mireu el post) i ho congelo en tàpers per a afegir a les sopes i els guisats. En aquest cas però, no estava a casa i hi vaig afegir aigua bullint.
3. Hi afegim les llesques de pa, sense l'escorça. I baixem el foc. I ho deixem una hora que es faci bé, afegim sal i quan ja ha passat aquesta hora de cocció, el formatge ratllat per sobre i el deixem que es desfaci

Si tens temps, també queda molt bé gratinar el formatge, però vaja, que sense també està boníssima!

Aqui en teniu la foto abans d'afegir el formatge. Després ja no hi vaig ser a temps... és el què té la muntanya, que dóna molta gana :)

Bon profit!

pastís salat de xoriço i formatge de la Sophie Dudemaine

Després d'una visita a la biblioteca arribo a casa amb un llibre de pastissos dolços i salats de la Sophie Dudemaine, que es diu precisament així "Pasteles dulces y salados", traduït al castella per Blume... fa temps que vull fer un pastís salat i quan el veig veure me'l vaig emportar directe a la cuina. No en tenia ni idea de qui era però ara ja m'he donat una volta per internet i resulta que és molt i molt coneguda. Té publicats un munt de llibres i molts videos de pastissos a Youtube

 

 

 

 

Ja a la nit, el vaig començar a fullejar i l'únic que podia fer en aquell moment va ser el de xoriço i formatge, que és el que tenia a mà...

Per variar en les coses que faig,  la meva recepta no és exacte, perquè el formatge que ella posa en la recepta és "maroilles" (que no tinc ni idea de quin és), però per sort, ja t'avisa que si no els tens el subsitueixis per algun altre formatge tou tipus brie... i d'aquest si en tenia!

 

Abans de posar-vos els ingredients, una nota important: cal deixar-lo reposar almenys mitja hora, segons l'autora (jo el vaig deixar un parell)

 

 

Ingredients (per a 8 persones)

• 3 ous
• 150 grs. de farina
• 1 sobre de llevat químic
• 10 cl d'oli de girasol (jo no en tenia, així que va ser amb oli d'oliva)
• 5 cl de servesa (no en tenia o sigui que ho vaig subsituir per un rajolí de sake)
• 12,5 cl de llet calenta
• 100 grs. de gruyère ratllat (aquí també un canvi, jo hi vaig afegir una barreja de 4 formatges que faig servir pels spaghettis)
• 150 grs. de xoriço
• 100 grs. de formatge maroilles o un altre tipus brie
• sal
• pebre negre
• mitja cullerada de cafè de comí mòlt.

 

 

 

 

Preparació:

1. Engegem el forn a 180ºC
2. Batem els ous, la farina i el llevat.
3. Hi incorporem poc a poc l'oli, la servesa, la llet calenta, la sal i el pebre. Hi afegim el gruyère ratllat i barregem bé.
4. Hi afegim el xoriço a rodanxes primes (aqui jo ho vaig fer diferent, jo ho vaig tallar a daus)
5. Tallem el maroilles o el brie a daus petits i el barregem amb el comí.
6. Posem la massa en un motlle (el meu com és de silicona no cal enfarinar-lo) i per sobre, els daus de formatge
7. Enfornem a 180º C 45 minuts o fins que la el ganivet surti net.

 

 

 

El meu al final va anar una mica difererent, a aquelles hores de la nit no vaig llegir bé i ho vaig barrejar tot junt, o sigui que el formatge està per tota la massa, no només per sobre... cap problema, queda bo de veritat! No us podeu imaginar l'oloreta que sortia de la cuina...

 

Com tinc el llibre tot un mes, segur que en cauen d'altres. Sobretot salats, i aíxí fas una cosa diferent.

 

A l'endemà, ja fred, a talls i cap al picnic!