20 maneres d'aprofitar el pa sec

Segur que n'hi ha més de 20 però amb aquestes segur no tirareu pa dur mai més!

Algunes ja han estat publicades aquí així que les poso les primeres

1.- Púding de pa amb: els púdings, dolços, amb fruites o salats són tota una manera de fer un gran postre a partir de pa dur, encara que sigui un totxo. Jo els acostumo a fer dolços, i me'ls emporto a la feina, a on no duren gaire. I amb una mica de decoració per sobre, quedes com una senyora!

2.- Les "torrijas"... ah... boníssimes, sempre recordo les de la meva àvia... 

Les de tota la vida, amb llet i canyella, o d'altres versions, com les que he trobat en aquest web, amb xocolata, amb anís, amb vi, amb crema o en aquest altre, a on hi ha interessants variacions per fer-les amb flam, de "tortell de reis" (afegint-hi pela de taronja i agua de flor de tarongina), amb arròs amb llet o amb llet de coco i essència de vainilla... 

3.- La versió anglosaxona de les torrijas, les french toast o torrades franceses, similars però diferents en l'elaboració (porten canyella) i en el gust i tot un fenòmen a pinterest (si en busqueu, us sortiran milers de varietats). Us deixo la versió clàssica del web Directo al paladar

4.- La versió francesa, le pain perdu... semblant semblant però no idèntic! (sense canyella)

5.- Fer una torta de pan, un pastís semblant al púding d'origen veneçolà però més fi i amb formatge... l'haurem de provar

6.- Sopa de ceba... ara a l'hivern, amb moooolt de formatge gratinat per sobre,,, no hi ha una sopa millor! (us deixo un enllaç a un post del passat setembre)

7.- Sopa d'all... no m'agrada tant però no està malament... també té multitud de variacions, us en deixo una que té pinta de ser plat únic i contundent! (ara bé, si no porta ou, no és sopa d'all!), i aquesta a més porta bolets.

8.- Sopa italiana de tomàquet i pa

9.- Alguna de les receptes d'en Xavier Barriga en el seu llibre "Recetas caseras con pan de ayer". Aqui li podeu donar una ullada... per exemple, les croquetes de pa... un entrant addictiu!

10.- Knödels alemanys, una espècie de mandonguilles de pa.

11.- Una variació d'aquests knödels que faig jo és fer-les més petites, que càpiguen a una cullera de sopa i afegir-les al caldo amb la pasta de sopa, es fan al mateix temps que la pasta i queden molt bones.

12.- Flams salats de pa sec del blog Dit i fet... quina bona pinta que fan!

13.- Gratinat de pa dur a la ceba. Fàcil i ràpid

14.- Pa de peix, fet amb pa dur i restes de peix, o peix congelat... aquest l'hauré de provar (en realitat és més un pastís salat)

15.- Base de pizza de pa dur.... sisisis base de pizza!

16.- Pa de Tunísia, una recepta dolça algeriana (malgrat el seu nom), amb pa sec mòlt.

17.- Afegir-ne a la barreja de fer flam. Queda unes postres entre púding i pa

18.- Unes "migas" per descomptat, amb bacó i xoriço, i que, encara que no ho sembli, són d'origen musulmà

19.- Per descomptat, fer-ne pa ratllat o farina de galeta, com li volgueu dir, per a arrebossar o per escampar sobre una coliflor bullida per gratinar-la al forn.

20.- O fregir-lo en oli per tenir uns bons crostons 

imatge de ca.wikipedia.org/wiki/Crostó

Impossible no trobar-li una utilitat!

Pizza de reaprofitament (de pintxitos, de bull i de xistorra)

De tant en tant a casa, toca buidar la nevera... sempre queden petites restes de menjar que es poden posar en un pastís, en un arròs, en un plat de pasta, en una sopa... aquesta vegada han estat unes pizzes. 

Ja fa temps que la massa la fem a casa, si tinc temps, sóc previsora i la panificadora a mà, llavors faig la recepta de la revista Cuina que s'ha de fer d'un dia per l'altre i que segons els llepafils de la meva família, és la millor de totes (un altre dia us la poso, que ara mateix no tinc la revista a mà).

Si no, llavors la faig amb la recepta multiús per fer coca de recapte, de forner o pizza. I a vegades, quan el despiste s'apodera de la meva persona i em deixo alguns dels ingredients (sobretot el llevat), procuro tenir sempre un paquet de farina preparada per fer-ne.

Aquesta vegada ha estat l'última versió... i com passa gairebé sempre, ha estat una activitat que he fet amb els peques. Preparo la massa, la deixo llevar, l'estiro amb el corró i la poso en les safates del forn. Llavors entren en acció els nanos i decidim què posem a cadascuna.

Teniem varietat de restes neverils, cosa que ens va permetre innovar i dues van tenir molta acceptació, per al qual cosa les hem escrites i passen a ser del receptari familiar:

1.- Pizza de pintxitos (les quantitats a ull)

- pintxitos de carn de porc, que ja vénen macerats i preparats per fregir, tallats petits

- blat de moro (nosaltres en teníen mig pot)

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

2.- Pizza d'anxoves i bull

- anxoves en oli

- una punta de bull negre

- una punta de bull blanc

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

3.- Pizza de xistorra

- una xistorra tallada no gaire petita.

- daus de bacó

- formatge ratllat (mozzarella i una barreja del súper de cinc formatges que ja ve ratllat i empaquetat)

- tomàquet ratllat

- sal i pebre

Es munten les pizzes, deu minuts al forn i a menjar. La d'anxoves i la de bull són les que més els van agradar, encara que a mi personalment, la millor és la de xistorra (per variar, no ens posem d'acord :)

Un tros de pollastre i un de butifarra a la brasa que acaben en una pizza

Avui dinar a casa (com gairebé sempre, no estan els temps per dinar fora molt sovint) i obro la nevera buscant el maridatge entre les sobres de la nevera.
1.- mig pot de farina preparada per fer base de pizza
2.- una carmanyola amb un tros de pollastre i un de butifarra a la brasa 
3.- un pot de pebrots del piquillo obert des de fa uns dies

Està clar que avui tocava un dels plats estrella de l'aprofitament: la pizza

He fet la masa i l'he deixada pujant tapada amb un drap. Les barreges de farina preparades van bé perquè no t'has de preocupar de les mesures ni si de tens tot el necessari per fer la masa, i surt molt millor que comprada feta.


Després de mitja hora, amb una ampolla buida l'he estirada i posada sobre la safata del forn. Una mica de tomàquet, la carn a trossets petits, uns quants xampinyons, el pebrot vermell, formatge ratllat (no era de pizza però també estava obert i ja ha anat bé), sal i espècies i 20 minuts al forn. Hem dinat dos adults i encara ens ha sobrat pel partit del Barça d'aquesta nit... un mes d'aquests serà d'investigació de pizzes i derivats.