espècies i cuixetes de pollastre guisades

M'agraden les espècies! M'encanten, en tinc vint o trenta sempe a casa, sobretot dels països àrabs i des de fa uns anys, del Japó (compartir pis amb gent d'altres llocs i conèixer la cuina ja ho fa, això)

Així que avui al matí, després de recollir la cuina he començat a pensar a veure com feia unes cuixetes de pollastre per sopar. Es poden fer fregides, a l'ajillo, al forn, amb verdures... i llavors he recordat (us he de dir que sóc una mica despistada) que ahir vaig comprar una safata de coriandre (o cilantro en castellà) i he anat a la lleixa a veure què tenia.

Al final aquesta ha estat la barreja guanyadora:

 

• Coriandre (o cilantro), que sembla julivert però res a veure en el gust 
• Clau d'olor 
• Canyella en escorça (molt millor que mòlta) 
• Ras el Hanout (ja n'he parlat en un altre post) 
• All i julivert picats, dels que venen congelats (t'estalvies un munt de temps, no és exactament com si ho féssis a casa però pels guisats ja va bé)

Ja fa un temps que les receptes que faig han de ser més o menys de cinc o deu minuts de preparació, si no, s'han de deixar per un cap de setmana o per les vacances, no per un dia de feina, i aquesta n'és una de les que trigues 8-10' en enllestir

Preparació:

• Posem l'oli d'oliva en una cassola de ferro (o una altra)
• Quan estigui calent hi afegim l'all i el julivert, uns segons després daurem les cuixetes de pollastre, i més o menys cinc minuts després, hi afegim totes les espècies, la sal i anem donant voltes.
• Quan es comencen a enganxar,  (un parell o tres de minuts) hem de posar el líquid, ja que és un guisat. Jo tenia caldo fet a casa, val qualsevol de tetrabrik o sino, aigua. Que cobreixi just les cuixetes.
• les deixem 30 minuts a foc lent, apaguem el foc i ja està

L'olor de la cuina és evocadora dels viatges... sobretot si és una olor com la del coriandre, tan diferent de les herbes que fem servir en la cuina catalana. Us recomano que, si no ho heu fet, la probeu... ara com ara aconseguir qualsevol espècia del món és fàcil, perquè si no la trobes a la botiga del barri la pots comprar per internet, així que no hi ha excusa!

Aquestes cuixetes es desfan literalment... el fet de fregir-les primer i després guisar-les amb líquid, fan que s'estovin i que quedi una carn melosa i fàcil de mastegar, a més d'incorporar el gust de tot el què hem afegit...mmmm

Aid al-Adha, felicitats per la festa del Corder!

El dilluns els veïns de sota em van regalar uns trosos de xai, i és clar, havia de fer cuscús,,, si tens una carn bona, de xai i és la Festa del Corder (Aid al-Adha), toca fer-ne.



cuscusera del web www.enciclopediadegastronomia.es

 Tinc bastants llibres de receptes del Marroc però amb això del tema digital els tinc bastant oblidats, així que vaig anar a cercar una recepta al l'aplicació de l'smarphone que sempre porto... al final després de molt voltar, vaig acabar a la pàgina "Una mirada desde el sur", veient la seva recepta de cuscús de xai, que va ser la que va acabar a la taula. No us puc posar fotos perquè no vaig ser-hi a temps, així que si aneu a la pàgina de la recepta veureu com es fa pas a pas. No és gens difícil, tan sols tenir les espècies que fa uns anys sí que era complicat de tenir però que avui en dia trobes arreu.
El què no us pot faltar és la barreja d'espècies que es diu Ras El Hanout, hi ha moltes combinacions, segons la zona on la compreu (al Marroc), o l'empresa que la comercialitza... pot portar nou moscada, pebre negre, cardamom, canyella, comí, orenga, coriandre, cúrcuma, comí de prat, pebre vermell, caiena, anís, lavanda, gingebre, galanga, etc... o sigui que si voleu, us podeu fer la vostra pròpia barreja de Ras El Hanout.

algunes espècies que pot portar el Ras El Hanout

Una de les coses que fa que avui en dia fer cuscús sigui tan fàcil és que la sèmola de blat ja es ven precuinada. Recordo fa anys, en un dels meus viatges al Marroc, estar hores i hores fabricant les boletes del cuscús asseguda a la fresca. Ara, en deu minuts està fet i surt també molt bo. Fins i tot, aquesta vegada he barrejat dos tipus de cuscús precuinats, un amb espècies i un altre sense.
Us animo a provar-ho... val la pena! Ah! i a tothom Mabrouk al-Eid!