Mostrando entradas con la etiqueta caldo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta caldo. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de octubre de 2017

Investigant el món slow cook - caldo de carn

Fa gairebé un any, vaig caure en la tentació de comprar una slow cook petita (2.4 litres), de segona mà, després d'uns quants mesos d'investigar a les xarxes. Vaig entrar en dos grups de facebook en els quals la gent comparteix trucs i receptes; un de nordamericà, amb les mateixes receptes tota l'estona i un altre d'espanyol, del qual és responsable la Marta Miranda, que també porta un web de referència en aquest món de les olles lentes: www.crockpotting.es
Un any després, gairebé no encenc la meva cuina, tinc ja dues olles de diferent capacitat (2,4 litres 3,5 litres) i una tercera de 6,5 litres en camí. 
la de 3,5 litres
la de 2,4 litres

He de reconèixer que m'ha enganxat totalment. Primer deia que quina pèrdua de temps (i de cost elèctric) deixar una olla engegada 6,7,8,15 hores per fer un menjar. Ha resultat que gasta poquíssim i que els menjars surten saborosos i amb els gustos concentrats. Afegir que no fa fum, no taca res i és molt fàcil de netejar.
Com tots els aparells, no serveix per tot. Així que des d'aquí em proposo experimentar i donar-vos a conèixer el que sí m'ha sortit bo (que ja són unes quantes receptes).

Començo per una que és un hit de les olles lentes: el caldo de carn.

He fet servir l'olla de 3,5 litres perquè la grossa encara no m'ha arribat. N'he tret dos litres de caldo daurat, concentrat i sense gairebé greix. Aquesta nit en farem sopa!

Ingredients:
- verdura: 1 patata, una mica d'api, un porro
- carn: un os de pernil, un quart de gallina
- sal

Els ingredients són a gust del consumidor. Jo vaig posar el què tenia per la nevera i el congelador.
Ara només cal posar-ho tot dins l'olla, emplenar d'aigua i engegar en mode "high" 12 hores.
No us imagineu com n'és de satisfactori emplenar una olla, desentendre's i 12 hores després tenir un caldo que tornaria a la vida a un mort!



nota: les verdures i la carn no les he aprofitat. Després de 12 hores no crec que valgui la pena.

viernes, 10 de mayo de 2013

Com aprofitar 100% les verdures

Aquesta és l'entrada nr 101 del meu bloc! Poc m'ho pensava que arribaria aqui. En aquests dos anys he anat aprenent, he gastat moltes hores voltant per internet, he conegut gent, he fet milers de fotos i tinc un hobbie nou, el blogging. 
De moment és això, una distracció,, però que dóna moltes satisfaccions, com quan algú et deixa un comentari amable al blog. En el primer any, ningú no en va deixar cap, però un dia me'n van deixar un i una mica més i em desmaio de l'emoció. Després va venir la invitació a formar part del portal de receptes www.lestevesreceptes.cat (que em va sorprendre moltíssim) i d'allà vaig anar a parar a un grup de facebook que està cada cop més animat... i fins i tot m'han donat dos ciberpremis!...En fi, que de moment, el balanç és molt positiu...

Aprofito aquesta entrada 101 per fer un consell que segur que molts de vosaltres feu, però que és d'aquelles coses que s'han d'anar recordant perquè de tant senzilla com és a vegades ni me n'enrecordo de fer-ho.

Si cuineu habitualment a casa, i compreu verdures fresques, pot ser que no les aprofiteu totes. No cal llençar res! Per exemple:

- peles de patates, de carbassons
- peles i caps de les pastanagues, de naps, de xirivies
- les parts més verdes dels porros o de les cebes tendres
- les primeres capes de les cebes (les marrons no)
- els caps i les puntes de pebrots
- els cors dels tomàquets
- alguna fulla de col que no era prou maca
- fulles d'api molt dures
- peus de bolet que no fem servir



Tot això, rentat, a una bossa i al congelador. Quan jo tinc un mig quilo, ho poso a bulllir. Només hi haig d'afegir sal. I en surt un caldo de verdures que puc aprofitar per a un guisat, per a una sopa lleugera, per afegir a una crema de verdures, per afegir-hi uns fideus udon amb una mica d'algues... Es conserva tres o quatre dies a la nevera i per descomptat, es pot congelar sense problemes.

Això ho feia ma mare quan erem petits. I hi afegia potes de pollastre que primer cremava al foc per treure'n la pell... m'encantava escurar aquelles potes. Feia caldo i sopa per cinc a un cost baixíssim. És una mestra del reciclatge culinari i a més, cuina que fa goig... ara que ja sóc gran, puc reconéixer com n'és d'artista!

En fi, un petit consell que en aquests temps que corren sempre va bé recordar.

Bon cap de setmana!