domingo, 19 de febrero de 2012

empanada de tonyina amb pasta de full

Avui és la primera vegada que he preparat empanada, sempre he pensat que ha de ser una recepta de les que porta molt temps fer, difícil i que només surt bé si la fa una iaia que porta 50 anys cuinant... doncs bé, aprofitant
1.- que tenia pasta de full a la nevera
2.- un stock més que considerable de llaunes de tonyina
3.- que havia de passar pel súper i llavors podia comprar el què faltava
... m'he animat i voltant per internet he anat llegint diverses receptes, al final he agafat una mica d'aquí una mica d'allà i una mica de collita pròpia i m'he posat als fogons.
Recordo les empanades que vaig fer en un forn de llenya a a un poble de Galícia amb unes tietes-àvies que tenien una pazo... tot el poble feia la seva i aportava la llenya per encendre el foc. Llavors portàven cadascuna (totes dones, és clar!) la seva empanada, i es podia sentir l'olor a dos-cents metres enllà... si l'olor era bona, el gust era millor i després, de tornada a Barcelona, he anat buscant aquell gust però no l'he trobat. Clar que fa més de vint anys d'allò i potser ho tinc una mica idealitzat.
La d'avui és molt més senzilla, però el resultat és molt bo, i sobretot,  sobretot, com gairebé totes les coses que poso en aquest bloc, és fàcil i ràpida de fer.

Ingredients:
  • dos paquets de pasta de full de la marca que vulgueu
  • dues cebes tendres
  • un parell de cullerades de salsa de tomàquet
  • 4 llaunes de tonyina de les petites (amb l'oli escorregut)
  • dos ous durs
  • mig pot de pebrots escalivats
  • un ou batut per pintar l'empanada
  • sal i pebre

Preparació:
Tallem la ceba ben prima i la fem a foc molt suau, ha de quedar molt ben feta. Un truc que faig servir jo per què no se'm cremi és afegir una cullerada d'aigua tres o quatre vegades, fa que mig es cogui mig es fregeixi (quan l'aigua s'evapora) i això fa que no es cremi.
Bullim els ous
Escorrem l'oli de fregir la ceba i l'afegim a un bol a on haurem posat la tonyina, els ous durs a daus, la tonyina esmicolada i els pebrots tallats petits. Ho lliguem tot amb la salsa de tomàquet, no massa, només que uneixi tots els ingredients.
Barregem bé amb una cullera
Encenem el forn al màxim
A la placa del forn hi posem una de les pastes de full, sense treure-la del paper sufuritzat. Fem petits forats amb un escuradents.
Afegim al centre tot el farcit i l'escampem, deixant una vora gruixuda, ja que l'haurem de tancar.
Amb compte,  tapem amb l'altra part de la pasta de full, la tanquem i la pintem amb l'ou batut. Fem també uns forradets amb l'escuradents.

Nosaltres l'hem decorada amb una lletra

Ara, l'enfornem uns vint minuts a 200 ºC, sempre més o menys, ja se sap que s'ha d'anar mirant, quan la part de dalt estigui rossa, ja ho podem apagar


 Si podeu esperar, millor freda...

No hay comentarios:

Publicar un comentario