Avui no és un bon dia

No vaig poder anar a la presentació de l'informe de la Fundació Pere Tarrés i UNICEF Espanya "Abriendo ventanas: Infancia, adolescencia y familias inmigradas en situaciones de riesgo social" però avui buscant l'he trobat penjat, oeoeoe! Tenia ganes de llegir-lo, havia vist publicats alguns comentaris que jo puc corroborar cada dia i un en concret que per a una persona com jo, amb dos fills es fa díficilment suportable: hi ha nens que passen gana, nens que no passàven gana fa un o dos anys i que com els pares no treballen i no ténen una xarxa familiar que els dóni un cop de mà, tota la família les passa magres però qui més pateix, com sempre, són els infants

Diu l'informe "En los países europeos se ha detectado una fuerte correlación entre las tasas de riesgo de pobreza de la población ocupada y de la población infantil (...) una parte importante de padres de niños pobres podrían ser trabajadores con bajos ingresos". Sembla evident i de lògica que sigui així en una societat a on tot es mou a base de comprar i vendre. I si la família es pare/mare-monoparental llavors "El 58,5%, una proporción elevada, de niños de 0 a 10 años que padecen pobreza infantil viven en hogares monoparentales", casi 6 de cada 10 nens pobres són de famílies amb un sol progenitor!

Per la meva feina jo ho constato cada dia... mares i pares desesperats, amb la seva hipoteca o el seu lloguer, gens acostumats a demanar perquè no ho havien hagut de fer mai i nens amagats al darrera amb cara de gana. A Barcelona, any 2011. 

Un altre part de l'informe diu "Los profesionales entrevistados alertan de algunas situaciones extremas de niños de origen extranjero que van a la escuela sin desayunar, o que tienen dificultades para cubrir la comida". També ho constato diàriament, i en xifres, ja ho buscaré, però estic segura que de la baixada de nens que es queden a dinar a les escoles, la gran majoria són d'origen immigrant (que no immigrants), i per a molts d'ells, aquest àpat potser era l´únic en condicions de tot el dia. Però no tots, que sembla que encara no ens hem adonat que demà, si ens despatxen, serem els propers a la cua de l'entitat a on es reparteix menjar.

Què podem fer? O potser no cal que fem res, que cadascú s'espavili... tant tens , tant vals?

Si passeu per aquest bloc i us ho llegiu, pot ser teniu una bona idea per deixar escrita 

I si voleu llegir l'informe, cliqueu aqui

Avui no és un bon dia

P.S. Per algun lloc s'ha de començar, per exemple amb la "Gran Recapte d’Aliments a Catalunya", els dies 25 i 26 de novembre 2011 a supermercats i mercats de tot Catalunya. Pots donar aliments, pots ser voluntari i recollir aliments,,, pots fer alguna cosa!