domingo, 11 de noviembre de 2012

Pa de pessic de pastanaga normal i de festa

 
Una de les constants que em vaig trobant en els blocs i pàgines web que visito és quan la gent proba per primera vegada el pastís o pa de pessic amb pastanaga, tothom diu que és boníssim i que queda flonjo, suau... haig de dir que és totalment cert, a mi m'ha passat el mateix.
 
Quan vaig començar a buscar receptes en vaig trobar a cabassos  (veure el post a on vaig penjar les receptes) però de moment només n'he probat una, la de pa de pessic, l'he fet sense res més i com a base d'un pastís d'aniversari i de les dues maneres no n'ha quedat res.
 
 
 
La recepta és del bloc Amarillo Azafrán  (amb alguna modificació) i us copio els ingredients:
  • 250 grs de pastanagues pelades i tallades petites
  • 200 grs de farina
  • 7 gr de llevat
  • 125 grs d'oli d'oliva
  • 4 ous
  • 200 grs de sucre
La meva modificació és que he fet servir la farina per pastissos de l'Hacendado, que ja porta l'impulsor i llavors no ha calgut afegir el llevat.
 
És molt senzill de fer. En un pot apte per a la batedora, triturem les pastanagues amb l'oli (costa una mica al principi).
En un bol barregem els 4 ous i el sucre amb la màquina de les varetes. Quan hagi blanquejat hi afegim la farina i un cop ben remenat, el puré de pastanagues.
 
Aquí hi hem afegit unes perles de xocolata negra, de les de fer cobertura per veure com quedava... ha estat un encert
 
Tot en un recipient emmantegat i enfarinat i al forn a 180º uns 30 minuts aproximadament.
 
 
I, per la versió aniversari, canvi de motllo, un de bund cake, i cobertura del barça amb glaça reial. Tot igual i quan ja està fred, fem la glaça
 
Ingredients:
Una clara d'ou (més que de sobra per cobrir tot el pastís)
Sucre llustre (fins que la barreja quedi com una merenga)
Unes gotes de suc de llimona
 
Barregem amb la màquina de les varetes i dividim el resultat en dues parts. Tenyim amb els colorants alimentaris i (molt important!) amb el pastís fred cobrim el pastís.... Una nit a la nevera i queda sec. Com els nens mengen amb els ulls encara més que els grans, aquest va ser un dels pastissos estrella de l'aniversari
 

 
En fi, que aquesta és una recepta que em quedo per repetir,,, encara que hi ha d'altres versions que ténen molt bona pinta

No hay comentarios:

Publicar un comentario